L'Aurora

L'Aurora

La publicació històrica de la Federació de Cors Clavé

alt







Petita història
L’única publicació escrita en català que té els orígens en el segle XIX és la revista L’Aurora, publicada també per la més antiga de les federacions associatives catalanes, la Federació de Cors de Clavé



És per aquesta raó que ha sobreviscut de diferents maneres a tants i tants esdeveniments històrics que s’han produït en un segle que no va ser precisament favorable a iniciatives de pau, progrés i solidaritat, com les que impulsava Josep Anselm Clavé, el seu fundador.


Aquesta dada objectiva de tan llunyana fundació atorga a L’Aurora la condició de ser la publicació degana de la premsa escrita en català, condició que fou públicament reconeguda a la Nit de les Revistes celebrada l’any 2008 per l’Associació de Publicacions Periòdiques Escrites en Català (APPEC).



La revista a l'actualitat
Actualment té una periodicitat trimestral i els continguts van des de la informació de les activitats pròpies de la Federació, com les dels deus membres (les més de 150 corals federades), passant per la publicació d’articles de debat, històrics i divulgatius, fins oferir les seves pàgines (aquests darrers quatre anys) a l’Ens de Comunicació Associativa, el qual en cada número editat publica de dues a quatre pàgines de contingut propi, per la qual cosa la revista es converteix en el portaveu escrit d’aquesta federació de federacions.


Amb un format de mida DIN A-4, combinant el color i el blanc i negre, L’Aurora té una  tirada de 4.000 exemplars, i s’adreça al seu col·lectiu de cantaires, institucions i subscripcions.



Per a qualsevol comanda contactin amb la Federació a l'horari de secretaria, telèfon o correu electrònic.

Algunes portades


  alt


                                        alt              alt        alt

          alt

AUCA DE LA VIDA DE JOSEP ANSELM CLAVÉ



1. De família menestral,
en un vell i antic casal,
va néixer, fill d'un fuster,
en Josep Anselm Clavé.
2. Sa mare, que es deia Agnès
sabia parlar francès.
I tocava el clavecí.
Curiós, oi?: Clavé, sí!
3. Encara que és curt de vista,
de petit ja és un artista,
que fa gresca i fa xivarri
amb els seus companys del barri.
4. Treballa un temps de torner
i coneix bé el món obrer,
que veu mesell i sotmès,
cosa que no li fa el pes.
5. El pretén fer canviar
amb la guitarra a la mà.
Escriu versos abrandats,
dels seus amors dissortats
6. ...i escampa belles cançons
per tavernes i racons.
Amb eufòria, amb fe i amb ànsia
participa en la Jamància.
7. Com tots crida «Pa i treball,
i la Ciutadella, avall!»
Després ve la repressió
i el tanquen a la presó.
8. Mes l'Anselm no s'hi encaparra
i es desfoga amb la guitarra.
Quan en surti amb llibertat,
ja «L'Aurora» haurà fundat,
9. ...una excel·lent orquestrina
amb què Clavé es treu l'espina.
La seva consigna és:
«Amor, virtut i progrés»
10. L'any cinquanta sense un ral
fa una societat coral,
que d'Espanya és la primera;
i hi canta la classe obrera!
11. «La Fraternidad» es diu,
i així va fent la viu-viu,
fins que pren nom d'uns jardins
on van els barcelonins.
12. Ara, «Euterpe» s'anomena
i ja canta tota mena
de melòdiques cançons:
jotes, valsos, rigodons...
13. ...i comença a interpretar
fins i tot en català!
Som en temps de Renaixença
i tot just això comença.
14. Aviat té filials
a molts centres comarcals.
I així els "coros" d'en Clavé
creixen com un carbasser.
15. Als «Camps Elisis», amb pins,
hi fa concerts vespertins,
uns esplèndids festivals
i concursos musicals.
16. La gent no es cansa d'anar-hi
i en Clavé ja és empresari,
.a més de compositor,
bon poeta i director.
17. Decidit propagandista
funda més d'una revista.
Varen ser amics d'en Clavé:
l'Almirall, en Pi, en Soler...
18. I molts més, tots gent d'esquerra,
que a la dreta daven guerra.
Mil vuit-cents seixanta-set,
a Madrid se'n va de pet
19. ...i l'encauen a un penal,
per polític federal.
Mes quan es gira la truita
en Clavé segueix la lluita
20. ...pel progrés i la igualtat
i el nomenen diputat.
Des de la Diputació
per poc temps, però amb passió,
21. ... exerceix de president
i està al servei de la gent.
Serà a més governador
de Ciutat de Castelló.
22. Fins que el general Pavia
a passeig tothom envia.
Davant de tants desenganys
torna a casa amb ben pocs guanys.
23. Mil vuit-cents setanta-quatre:
Amb la mort s'hagué de batre
al vell carrer d'en Xuclà,
i sense ell ens vam quedar.
24. Però ens resta la seva obra
que la canta el ric i el pobre.
La canta el pobre i el ric,
i això sí que fa bonic!

Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Àngel Garcia · Edició: Federació de Cors de Clavé , 2007