Activitats Mostra anual de Cors Clavé

8 Mostra de Cors de Clavé

Camins d'exili i esperança


8a. Mostra de Cors de Clavé

L'Auditori de Barcelona, 10 de novembre 2019                  


Concert Participatiu: Camins d'exili i esperança

                                          #8MostraClavé    #SomCorsClavé

                      alt



Un gran espectacle en una gran sala de concerts                  alt

L'Auditori és un modern edifici de 42.000 metres quadrats dissenyat per l'arquitecte Rafael Moneo i que es va inaugurar el 22 de març de 1999. El Concert participatiu tindrà lloc a la Sala 1 - Pau Casals.

alt

                                       Fotografia: Els Cors de Clavé l'any 2015 al concert participatiu a L'Auditori amb la Cantata 1714-2014, 300 anys vencent.
Enguany la Federació de Cors de Clavé organitza un concert participatiu en el marc de la ja vuitena Mostra de Cors de Clavé. Unirem la paraula, el cant i la imatge en un únic missatge a l'espectador que gaudirà d'un homenatge musical.


Commemorarem el 80 aniversari de la fi de la guerra civil (1939-2019) i l'inici de l'exili de milers de republicans al sud de França i a Europa. És per això que l'eix temàtic del concert girarà al voltant d'aquest episodi de la història europea, dels més importants de la segona meitat del s. XX.

alt

Fons: La Retirada a Prats de Molló. Foto: Fons Éric Forcada
Més de 400 cantaires a l'escenari!

A través d'un formulari més de 400 cantaires dels nostres cors federats i d'altres del país s'han apuntat a l'experiència musical durant els darrers mesos. Una gran cor de veus mixtes que han assajat per demarcacions: Vallès - Barcelonès i Osona-Ripollès. 
Acompanyament instrumental: Orquestra CAMERATA de Gràcia-BCN


La CAMERATA de Gràcia és una formació instrumental professional amb seu a l'Escola de Música de Gràcia. Va néixer l'any 2015 amb la producció 1714-2104, 300 anys vencent. Des d'alehores ha participat en produccions arreu del país com ara concerts de bandes sonores, cantates, concerts de petit format, música de cambra, espectacles amb música de Händel, Beethoven, anònims del renaixement europeu entre d'altres.

El darrer any van assumir la tasca d'investigació, recerca i arqueologia musical de la recuperació de la Sarsuela "L'Aplec del Remei" de Josep Anselm Clavé, primer espectacle de teatre musical en llengua catalana de la història.

alt

Foto: Assaig de la CAMERATA DE GRÀCIA de la Sarsuela L'Aplec del Remei a Ripollet l'estiu del 2017.
El director de l'espectacle: Mtre. Josep Mut i Benavent

L'encarregat de dirigir l'espectacle serà l'històric director amb prestigi internacional el Mestre Josep Mut. Ha estat director de la Banda Municipal de Barcelona durant més d’un quart de segle. La seva formació musical s’inicià amb els directors de la banda Societat Artística Musical Valle de Càrcer i, posteriorment, en els conservatoris de València, Barcelona i Bilbao.


L’any 1969 guanyà per oposició les places de professor de tuba solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona, de la que assumeix la sots-direcció i, posteriorment, la direcció. Ha tingut l’honor de dirigir i actuar amb els millors cantants lírics del món. És coneguda la seva memòria prodigiosa, que l’ha fet capaç de dirigir més de dos mil concerts consecutius sense tenir al seu davant les partitures.

Ha recorregut diversos països del món on ha pogut lluir aquestes condicions, reconegudes com un veritable rècord a nivell mundial. Ha dirigit agrupacions musicals professionals i universitàries a Cuba, Estats Units, França, Polònia… i també les millors agrupacions musicals espanyoles. Se li han concedit nombrosos premis de composició, medalles d’or i d’argent, batutes emblemàtiques, i ha rebut felicitacions dels mandataris d’alguns organismes internacionals. 

Ha publicat varis llibres del que destaquem "Gimnàstica de l'ànima" (2018) conjuntament amb la divulgadora Ester Pardo. Produeix i presenta el programa radiofònic amb el mateix títol que el llibre a Ràdio Marina de Barcelona.
alt
                                           Font: Portada del llibre "Gimnàstica de l'ànima" de Curbet Edicions.
Les cançons de la producció


Recrearem un itinerari a través dels camins dels Pirineus: Camins d'esperança i desig de llibertat, però també d'enyorança. Ens endinsarem als pobles i els seus veïns que veuen com el silenci de la serra passa a convertir-se en un soroll històric amb el moviment migratori de milers de famílies.


Alguns moments de l'espectacle:


- Cal que deixi la meva casa
- El Vallespir, cartes sense destinatari
- No és un altre nadal, 1939
- La Maternitat d'Elna
- La resistència de la cultura
- El Canigó, la muntanya que guarda el secret.
- El Rossinyol

La composició és d'origen rossellonès. La primera referència escrita de la cançó, batejada amb el nom de Missatge la trobem al Romancerillo Catalán de Manuel Milà i Fontanals, publicat l'any 1882. Segons Joan Amades aquesta cançó es troba també en el cançoner de Llenguadoc i Provença. Joan Amades la classifica com a cançó de pastor i Joaquim Maideu la situa entre les cançons baladístiques o liriconarratives.

- La Presó de Lleida

És una típica cançó d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, en mode menor i sense sensible fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives.

- Debatz ma finestro

Cançó d'origen occità de temàtica trobadoresca, l'ocell que vé a la nit a saludar a la dama i al matí marxa quan ha sortit i el sol i ha d'abandonar allò que més estima. Està considerada l'himne d'Occitània; un petit homenatge i aproximació la llengua i la cultura de la Vall d'Aran.

- Muntanyes del Canigó

Cançó tradicional catalana de caràcter amorós i d'enyorança. El seu text descriu un ambient muntanyenc i pagesívol, característica pròpia de moltes cançons tradicionals catalanes. El poeta Jacint Verdaguer escrigué també un poema èpic referit a aquestes muntanyes, titulat Canigó i publicat l'any 1886. La serralada ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques, estant el seu contingut estretament relacionat amb la mitologia nacional de Catalunya.


El Cartell del Concert
alt
Bibliografia: Wikipedia

     altalt
   alt   

alt

      alt

  .                                                                              

.                                                             
Des de l'any 2012 la FCC organitza un gran esdeveniment que reivindica una tradició històrica claveriana.

El projecte té una vocació de continuïtat. En el marc del concert es fa lliurament de les medalles d'Or de la Federació (màxima distinció) pel treball i dedicació al cant coral i el compromís social i cultural. Després de cinc edicions s'ha consolidat com a una de les grans cites anuals de referència del Cant Coral a Catalunya.

Després de més de 160 anys de FCC aquesta mostra és l'exemple de les paraules del lema dels Cors Clavé: Progrés, virtut i amor
 
alt
Cinc edicions de la Mostra de Cors de Clavé
     
alt
Cinquena Mostra amb la SC La Veu de Voltregà, la Coral Loreley de L'Esquirol i Orquestra Camerata de l'EM Gràcia.
alt
Primera Mostra de Cors d'Homes de la Federació de Cors de Clavé al Palau.
alt

alt

Cantata 1714-2014, 300 anys vencent al Palau de la Música el 24 de Juny de 2014. Amb la Jove Orquestra de Ponent.

alt


Sisena Mostra de Cors de Clavé (2017)
alt
La SC El Vallès de Ripollet en l'any del seu 140 aniversari.


alt
La SC Marinada de Castelldefels


alt
La SC El Llessamí de Sant Vicenç dels Horts


alt
El Cor Jove de Setmenat de la SC Obrera La Glòria Sentmenatenca


alt
La MC Els Cantaires de Juneda