Inici Breu Història

Història

Breu historial de la Federació de Cors de Clavé

El primer organisme de caràcter federatiu impulsat per Josep Anselm Clavé (1824-1874) amb la voluntat d'aglutinar esforços, unificar criteris i materialitzar la direcció dels, en aquells moments, ja molts cors dispersos per tot Catalunya, fou l'anomenada Asociación Euterpense (en referència a la Socitat Coral Euterpe, primera entitat fundada per Clavé el 1850 tot i que amb el nom de La Fraternidad), creada el 1860.

Les principals activitats públiques de l'Asociación Euterpense foren l'organització dels grans festivals celebrats a Barcelona els anys 1860, 1861, 1862 (any en què es celebrà el primer concurs coral) i 1864 (durant el qual tingué lloc el segon concurs coral). L'impacte i implantació d'aquests espectacles corals anà creixent essent el darrer festival, del 1864, el més nombrós aplegant 2.000 cantaires de les 57 societats corals participants i un total de 300 músics entre orquestra i banda. L'Asociación Euterpense va publicar durant els 1863-1864 un butlletí anomenat "El Metrónomo" que serví de portaveu de l'Asociación i de plataforma difusora i propagandística.

Un cop traspassat el fundador el 1874, s'obrí un període de progressiu declivi i estancament, en el que les lluites internes remataren la situació de crisi que els cors claverians patien. Diversos problemes amb els hereus de Clavé (especialment la filla Àurea Rosa Clavé) referents als drets de presidència de l'entitat, i amb el director de la Societat Coral Euterpe del moment, Josep Rodoreda, portaren al primer gran cisma dels Cors de Clavé, que tingué lloc definitivament el 1887: d'una banda l'Asociación Euterpense presidida per Àurea Rosa Clavé i amb la col·laboració de Josep Rodoreda; i per altra l'anomenada Asociación de los Coros de Clavé, que aplegà la majoria d'entitats corals però que tot i així no pogué fer-se amb el títol històric.

Sabem que l'Asociación Euterpense el 1888 emprengué una segona època del periòdic "El Metrónomo", mentre que l'altra federació, l'Asociación de los Coros de Clavé publicà un butlletí a partir del 1890 amb el nom de "La Aurora".

A la crítica situació cismàtica cal afegir-hi un nou fet preocupant i significatiu; el 1889 la Societat Coral Euterpe abandonà l'Asociación de Coros de Clavé i continuà les seves activitats en solitari sense pertànyer a cap entitat federativa fins el 1920.

La direcció d'Enric Morera al front de la Societat Coral Euterpe durant la temporada 1895 fou també motiu de picabaralla estètica i ideològica. Enric Morera fou cessat però no marxà sol, s'endugué els cantaires partidaris de les seves postures (els més joves) i fundà la Societat Coral Catalunya nova, amb la voluntat de crear una Federació de Cors Catalans, fundada el 1899 a partir de societats corals claverianes afins a les idees del músic modernista.

El 1901 l'Asociación Euterpense i l'Asociación de Coros de Clavé es fusionaren creant l'anomenada Asociación Euterpense de los Coros de Clavé, que mantingué el butlletí de l'entitat majoritària "La Aurora". Aquell mateix any, però, un grup dissident fundà la Federación de Coros de Clavé, amb un butlletí anomenat "El Corista".

El 1919 aparegué una nova entitat federativa al marge de les esmentades; la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé, mantenint un butlletí anomenat "Ressorgiment".

Finalment el 1936, a les vigílies de la guerra, la Unió i l'Associació s'unificaren formant la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé, prenent com a butlletí, l'hereu de l'entitat majoritària, aquest cop anomenat ja en català "L'Aurora Claveriana". Malauradament la guerra paralitzà les activitats dels cors i de la reunificada federació.

Durant el període 1890-1936 les principals activitats federatives, al marge de les picabaralles internes, foren les expedicions com a forma de donar testimoni de l'obra de Clavé i la seva vigència arreu. Sabem que l'Asociación de Coros de Clavé organitzà la primera expedició el 1892 a Mallorca. Per poc que poguessin cada any intentaven realitzar una sortida de les que cal destacar les següents: 1893 València; 1894 Saragossa, 1895 Bilbo; 1895 Madrid. Les més celebrades foren la de 1899 a Narbona i Bézièrs; el 1900 a París i el 1909 a Brusel.les.