Petita història
L’única publicació escrita en català que té els orígens en el segle XIX és la revista L’Aurora, publicada també per la més antiga de les federacions associatives catalanes, la Federació de Cors de Clavé.
És per aquesta raó que ha sobreviscut de diferents maneres a tants i tants esdeveniments històrics que s’han produït en un segle que no va ser precisament favorable a iniciatives de pau, progrés i solidaritat, com les que impulsava Josep Anselm Clavé, el seu fundador.
Aquesta dada objectiva de tan llunyana fundació atorga a L’Aurora la condició de ser la publicació degana de la premsa escrita en català, condició que fou públicament reconeguda a la Nit de les Revistes celebrada l’any 2008 per l’Associació de Publicacions Periòdiques Escrites en Català (APPEC).
La revista a l’actualitat
Actualment té una periodicitat trimestral i els continguts van des de la informació de les activitats pròpies de la Federació, com les dels deus membres (les més de 150 corals federades), passant per la publicació d’articles de debat, històrics i divulgatius, fins oferir les seves pàgines (aquests darrers quatre anys) a l’Ens de Comunicació Associativa, el qual en cada número editat publica de dues a quatre pàgines de contingut propi, per la qual cosa la revista es converteix en el portaveu escrit d’aquesta federació de federacions.
Amb un format de mida DIN A-4, combinant el color i el blanc i negre, L’Aurora té una tirada de 4.000 exemplars, i s’adreça al seu col·lectiu de cantaires, institucions i subscripcions.
Per a qualsevol comanda contactin amb la Federació a l’horari de secretaria, telèfon o correu electrònic.
Algunes portades
Auca de la vida de Josep Anselm Clavé
en un vell i antic casal,
va néixer, fill d’un fuster,
en Josep Anselm Clavé.
sabia parlar francès.
I tocava el clavecí.
Curiós, oi?: Clavé, sí!
de petit ja és un artista,
que fa gresca i fa xivarri
amb els seus companys del barri.
i coneix bé el món obrer,
que veu mesell i sotmès,
cosa que no li fa el pes.
amb la guitarra a la mà.
Escriu versos abrandats,
dels seus amors dissortats
per tavernes i racons.
Amb eufòria, amb fe i amb ànsia
participa en la Jamància.
i la Ciutadella, avall!»
Després ve la repressió
i el tanquen a la presó.
i es desfoga amb la guitarra.
Quan en surti amb llibertat,
ja «L’Aurora» haurà fundat,
amb què Clavé es treu l’espina.
La seva consigna és:
«Amor, virtut i progrés»
fa una societat coral,
que d’Espanya és la primera;
i hi canta la classe obrera!
i així va fent la viu-viu,
fins que pren nom d’uns jardins
on van els barcelonins.
i ja canta tota mena
de melòdiques cançons:
jotes, valsos, rigodons…
fins i tot en català!
Som en temps de Renaixença
i tot just això comença.
a molts centres comarcals.
I així els “coros” d’en Clavé
creixen com un carbasser.
hi fa concerts vespertins,
uns esplèndids festivals
i concursos musicals.
i en Clavé ja és empresari,
.a més de compositor,
bon poeta i director.
funda més d’una revista.
Varen ser amics d’en Clavé:
l’Almirall, en Pi, en Soler…
que a la dreta daven guerra.
Mil vuit-cents seixanta-set,
a Madrid se’n va de pet
per polític federal.
Mes quan es gira la truita
en Clavé segueix la lluita
i el nomenen diputat.
Des de la Diputació
per poc temps, però amb passió,
i està al servei de la gent.
Serà a més governador
de Ciutat de Castelló.
a passeig tothom envia.
Davant de tants desenganys
torna a casa amb ben pocs guanys.
Amb la mort s’hagué de batre
al vell carrer d’en Xuclà,
i sense ell ens vam quedar.
que la canta el ric i el pobre.
La canta el pobre i el ric,
i això sí que fa bonic!