Mes: desembre de 2022

Pla 2018-2019 per a obres de restauració i conservació d’equipaments culturals propietat d’entitats culturals.

Es compleixen 50 anys de la construcció del Casal dels Cors de Clavé a Barcelona. Concretament l’1 de setembre de 1970 es va col·locar la primera pedra tal i com ens recorda una inscripció als peus de la façana.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la participació de la Junta d’Herències ha concedit una subvenció per a obres de restauració i conservació d’equipaments culturals i s’ha assolit un projecte tècnic ambiciós denominat Pla Integral de l’Edifici Casal dels Cors de Clavé on es fa un estudi de l’eficiència, l’accessibilitat, la seguretat, l’estructura, els aïllaments i la seguretat davant d’un possible incendi. L’estudi és a càrrec de l’equip d’Enginyers Bellavista de Granollers.

Una mica d’història del nostre edifici

El Casal dels Cors de Clavé va ser un dels grans projectes del s. XX de la Federació de Cors de Clavé. Després de la recuperació de l’entitat, vam rebre el noble tracte de Molt Il·lustre Federació i el President Josep Castilblanco Creixell va obtenir el vist-i-plau de l’Ajuntament de Barcelona per construir un edifici amb finalitat benèfica, social i cultural en un terreny del patrimoni municipal amb una superfície de 413, 20 metres quadrats al Carrer la Nau, a prop de la basílica de Santa Maria del Mar.

L’arquitecte encarregat de dissenyar l’edifici va ser el Dr. Luis G. Balsells Torres, membre del departament de serveis arquitectònics, tècnics i d’enginyeria de l’ajuntament de la ciutat.

El mes de juny de 1969 es va presentar un projecte d’edifici de 8 plantes destinades a seu social, sales d’ensenyament musical i també com a dormitoris dels cantaires que es podien allotjar al casal quan participaven en actes organitzats pels Cors de Clavé.

La quantitat pressupostada per a les obres va ser d’un milió de pessetes, uns sis mil euros actuals, que es va satisfer amb la col·laboració popular i els donatius de les societats corals i agrupacions musicals claverianes.

Elements artístics a destacar

La façana presenta elements historicistes. Malgrat que l’edifici no estigui catalogat té un grau d’interès artístic. A totes dues façanes se segueix un esquema compositiu amb les finestres, més notable als primers pisos de l’edifici. La façana imita un estil neomedieval tot inspirant-se en altres edificis notables del barri gòtic de la ciutat.

Com a elements decoratius hi ha: la decoració de les finestres, el mur de regust medieval com si fos el parament d’una muralla, els quatre escuts de les quatre demarcacions catalanes en ceràmica llevantina d’un acreditat artista, el relleu del bust del mestre Clavé i el nom del casal en ferro forjat amb un pentagrama i notes musicals.

Actualitat

Des d’aleshores és la seu de la nostra Federació i també la Casa Gran del Cant Coral allotjant també la seu del Moviment Coral Català. La sisena planta és l’Arxiu Històric dels Cors de Clavé que amb orgull preservem pel futur de la nostra cultura i el cant coral.

Adreça: Plaça Victor Balaguer, 5, 5è. Pis, 08003 Barcelona

L’Aplec del Remei torna al poble

L’Aplec del Remei és una sarsuela bilingüe en tres actes, la primera que es conserva en llengua catalana, que va ser composada amb el llibret i música de Josep Anselm Clavé. Va ser estrenada el 30 de desembre de l’any 1858 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La FCC l’any 2017 va trobar al seu arxiu les partitures manuscrites la genuïna sarsuela del mestre. Un autèntic tresor del teatre musical en català. En concret es va trobar el llibre del director i una de les primeres edicions del llibret de l’espectacle.

Amb aquesta nova edició de L’Aplec del Remei la Federació vol fer gaudir d’un espectacle pintoresc, divertit i, sobre tot, d’un Clavé diferent a les peces que estem acostumats a sentir: per això diuem que és del tot revolucionari.

El 7 de juliol de 2017 es va presentar a Ripollet la recuperació i tractament informàtic dels manuscrits originals de L’Aplec del Remei trobats a l’arxiu de la Federació. Un equip format per musicòlegs, investigadors i músics-intèrprets han estat els encarregats de fer l’estudi i la nova edició.

El primer espectacle de teatre musical en llengua catalana

Clavé va aprofitar el moment d’èxit, com a empresari de les arts de l’espectacle a Barcelona, per a reivindicar l’associacionisme amb aquesta obra. El títol de la sarsuela és un senyal de fins a quin punt s’havia de ser molt subtil com s’expressaven determinades idees en l’època.  Sobre tot ell, Anselm Clavé, i més en aquell precís moment, ja que acabava de tornar de l’exili a Mallorca. No oblidem que va passar per la presó més d’un cop a la seva vida. Així que entenem que amb el títol de la sarsuela va voler dir: l’aplec (associar-se) és el remei).

L’argument de la sarsuela

Doña Socorro acompanyada de la seva filla i el seu segon marit (Don Saldoni, un vell ric sempre que pot enganya a la seva dona amb altres) i Don Paco, cosí de Doña Paz, es presenten a Caldes de Montbuiper a ajudar la seva tieta a recuperar la pau al costat del marit i ja que està per casar-se ell amb la seva cosina.

Durant l’estada a Caldes, Don Saldoni intenta seduïr una noia de classe baixa que estava a punt de casar-se amb en Nan. Aquesta noia, que es diu Tuietes, però, acabarà ajudant Doña Socorro a recuperar l’amor de Don Saldoni de la següent forma: li seguirà el joc quan aquest intenti seduirla, i després li farà veure en el moment que convingui que un noi (Don Paco) sedueix Doña Socorro just en el precís instant en què es pensava estar a punt de seduïr Tuietes.

Representacions de la Sarsuela L’Aplec del Remei 2016 – 2017 – 2018

Teatre Nacional De Catalunya (2016)

Des de l’estrena el 30 de desembre de 1858, la sarsuela va quedar totalment en l’oblit i a més va ser considerada com a una obra de ‘tercera divisió’. L’any 2016 es va tornar a interpretar al Teatre Nacional de Catalunya. La iniciativa va sorgir del director del mateix teatre Xavier Albertí, el qual va incentivar el procés de recuperació del guió i les partitures trobades a l’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

Prenent aquest guió inicial com a base, es va articular una divertida representació de l’Aplec del Remei. Va tenir com a objectiu no només resaltar la part satírica de l’obra si no que també enaltir la figura del propi Clavé afegint altres temes corals i instrumentals del mateix compositor com ara La Maquinista, un fragment de La Marsellesa i el Xiquets de Valls entre d’altres.

La interpretació va ser efectuada pel propi Albertí (actuant de transvestit com és habitual amb la seva segona identitat de Wanda Pitrowska), una orquestra simfònica formada per estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC, el Cor dit de les glòries catalanes. Tuietes (soprano)-Maria Hinojosa, Doña Paz (mezzosoprano)-Marta Fiol, Giménez (tenor)-Antoni Coma, Nan (baríton)- Josep-Ramon Olivé i Blai (baríton)-Miquel Cobos.

Plaça del Molí Ripollet (2017)

Representació de la sarsuela genuïna del mestre amb el material proporcionat dels arxius de la Federació. En format concert i amb una divertida explicació del director de l’orquestra tant de l’argument de l’obra com la significació política, social i històrica de l’imaginari d’Anselm Clavé. Va ser un dels actes centrals de la Festa Major de Ripollet.

En aquest especial muntatge a l’exterior van participar:

L‘Orquestra Simfònica de l’Escola de Música de Gràcia-BCN, el Cor Veus del Vallès de la SC El Vallès en el seu 140 aniversari, i 4 cantant solistes: Marta Carrillo Ribas, Jaume Casalí, Carme Miró i Lluís Giménez.

Capvuitada Caldes De Montbui. L’Aplec del Remei de Caldes De Montbui (2017)

L’agenda d’actes de la Capvuitada i L’aplec del Remei a Caldes de Montbui 2017 va acollir l’espectacle liderat per la Federació de Cors de Clavé. Amb l’orquestra Simfònica de l’Escola de Música de Gràcia. I amb una conferència de l’estudiós Roger Canadell a propòsit de la figura de Josep Anselm Clavé durant la seva estada a Caldes de Montbui.

La Sarsuela es va interpretar a la Sala Gran del Casino de Caldes de Montbui, el diumenge 15 d’octubre.

Teatre El Centre de Sant Quirze de Besora (2018)

Recuperació de la Sarsuela el 21 d’abril a Sant Quirze de Besora al Teatre El Centre.

Teatre Zorrilla de Badalona (2018)

Festival Collsacabra Viu (L’Esquirol – Cantonigròs – Rupit) (2018)