Uncategorized – Pàgina 5 – Federació de Cors de Clavé

Es compleixen 50 anys de la construcció del Casal dels Cors de Clavé a Barcelona. Concretament l’1 de setembre de 1970 es va col·locar la primera pedra tal i com ens recorda una inscripció als peus de la façana.

Casal dels Cors de Clavé. Gener de 2020. Fotos: FCC

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la participació de la Junta d’Herències ha concedit una subvenció per a obres de restauració i conservació d’equipaments culturals i s’ha assolit un projecte tècnic ambiciós denominat Pla Integral de l’Edifici Casal dels Cors de Clavé on es fa un estudi de l’eficiència, l’accessibilitat, la seguretat, l’estructura, els aïllaments i la seguretat davant d’un possible incendi. L’estudi és a càrrec de l’equip d’Enginyers Bellavista de Granollers.

Una mica d’història del nostre edifici

El Casal dels Cors de Clavé va ser un dels grans projectes del s. XX de la Federació de Cors de Clavé. Després de la recuperació de l’entitat, vam rebre el noble tracte de Molt Il·lustre Federació i el President Josep Castilblanco Creixell va obtenir el vist-i-plau de l’Ajuntament de Barcelona per construir un edifici amb finalitat benèfica, social i cultural en un terreny del patrimoni municipal amb una superfície de 413, 20 metres quadrats al Carrer la Nau, a prop de la basílica de Santa Maria del Mar.

L’arquitecte encarregat de dissenyar l’edifici va ser el Dr. Luis G. Balsells Torres, membre del departament de serveis arquitectònics, tècnics i d’enginyeria de l’ajuntament de la ciutat.

Signatura i segell al projecte d’obres. Font: Arxiu Històric de la FCC.

El mes de juny de 1969 es va presentar un projecte d’edifici de 8 plantes destinades a seu social, sales d’ensenyament musical i també com a dormitoris dels cantaires que es podien allotjar al casal quan participaven en actes organitzats pels Cors de Clavé.

La quantitat pressupostada per a les obres va ser d’un milió de pessetes, uns sis mil euros actuals, que es va satisfer amb la col·laboració popular i els donatius de les societats corals i agrupacions musicals claverianes.

Plànols del projecte de l’edifici del Casal dels Cors de Clavé. Font: Arxiu de la FCC.

Elements artístics a destacar

La façana presenta elements historicistes. Malgrat que l’edifici no estigui catalogat té un grau d’interès artístic. A totes dues façanes se segueix un esquema compositiu amb les finestres, més notable als primers pisos de l’edifici. La façana imita un estil neomedieval tot inspirant-se en altres edificis notables del barri gòtic de la ciutat.

Com a elements decoratius hi ha: la decoració de les finestres, el mur de regust medieval com si fos el parament d’una muralla, els quatre escuts de les quatre demarcacions catalanes en ceràmica llevantina d’un acreditat artista, el relleu del bust del mestre Clavé i el nom del casal en ferro forjat amb un pentagrama i notes musicals.

Actualitat

Des d’aleshores és la seu de la nostra Federació i també la Casa Gran del Cant Coral allotjant també la seu del Moviment Coral Català. La sisena planta és l’Arxiu Històric dels Cors de Clavé que amb orgull preservem pel futur de la nostra cultura i el cant coral.

Adreça: Plaça Victor Balaguer, 5, 5è. Pis, 08003 Barcelona

L’Aplec del Remei

Sarsuela de Josep Anselm Clavé

L’Aplec del Remei torna al poble

L’Aplec del Remei és una sarsuela bilingüe en tres actes, la primera que es conserva en llengua catalana, que va ser composada amb el llibret i música de Josep Anselm Clavé. Va ser estrenada el 30 de desembre de l’any 1858 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

La FCC l’any 2017 va trobar al seu arxiu les partitures manuscrites la genuïna sarsuela del mestre. Un autèntic tresor del teatre musical en català. En concret es va trobar el llibre del director i una de les primeres edicions del llibret de l’espectacle.

Amb aquesta nova edició de L’Aplec del Remei la Federació vol fer gaudir d’un espectacle pintoresc, divertit i, sobre tot, d’un Clavé diferent a les peces que estem acostumats a sentir: per això diuem que és del tot revolucionari.

Fragment del manuscrit de L’Aplec del Remei trobat a l’arxiu de la Federació.

El 7 de juliol de 2017 es va presentar a Ripollet la recuperació i tractament informàtic dels manuscrits originals de L’Aplec del Remei trobats a l’arxiu de la Federació. Un equip format per musicòlegs, investigadors i músics-intèrprets han estat els encarregats de fer l’estudi i la nova edició.

El primer espectacle de teatre musical en llengua catalana

Clavé va aprofitar el moment d’èxit, com a empresari de les arts de l’espectacle a Barcelona, per a reivindicar l’associacionisme amb aquesta obra. El títol de la sarsuela és un senyal de fins a quin punt s’havia de ser molt subtil com s’expressaven determinades idees en l’època. Sobre tot ell, Anselm Clavé, i més en aquell precís moment, ja que acabava de tornar de l’exili a Mallorca. No oblidem que va passar per la presó més d’un cop a la seva vida. Així que entenem que amb el títol de la sarsuela va voler dir: l’aplec (associar-se) és el remei).

L’argument de la sarsuela

Doña Socorro acompanyada de la seva filla i el seu segon marit (Don Saldoni, un vell ric sempre que pot enganya a la seva dona amb altres) i Don Paco, cosí de Doña Paz, es presenten a Caldes de Montbuiper a ajudar la seva tieta a recuperar la pau al costat del marit i ja que està per casar-se ell amb la seva cosina.

Durant l’estada a Caldes, Don Saldoni intenta seduïr una noia de classe baixa que estava a punt de casar-se amb en Nan. Aquesta noia, que es diu Tuietes, però, acabarà ajudant Doña Socorro a recuperar l’amor de Don Saldoni de la següent forma: li seguirà el joc quan aquest intenti seduirla, i després li farà veure en el moment que convingui que un noi (Don Paco) sedueix Doña Socorro just en el precís instant en què es pensava estar a punt de seduïr Tuietes.

Representacions de la Sarsuela L’Aplec del Remei 2016 – 2017 – 2018

Teatre Nacional De Catalunya (2016)

Des de l’estrena el 30 de desembre de 1858, la sarsuela va quedar totalment en l’oblit i a més va ser considerada com a una obra de ‘tercera divisió’. L’any 2016 es va tornar a interpretar al Teatre Nacional de Catalunya. La iniciativa va sorgir del director del mateix teatre Xavier Albertí, el qual va incentivar el procés de recuperació del guió i les partitures trobades a l’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

Prenent aquest guió inicial com a base, es va articular una divertida representació de l’Aplec del Remei. Va tenir com a objectiu no només resaltar la part satírica de l’obra si no que també enaltir la figura del propi Clavé afegint altres temes corals i instrumentals del mateix compositor com ara La Maquinista, un fragment de La Marsellesa i el Xiquets de Valls entre d’altres.

Imatge de la representació de la Sarsuela © May Zircus-TNC

La interpretació va ser efectuada pel propi Albertí (actuant de transvestit com és habitual amb la seva segona identitat de Wanda Pitrowska), una orquestra simfònica formada per estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC, el Cor dit de les glòries catalanes. Tuietes (soprano)-Maria Hinojosa, Doña Paz (mezzosoprano)-Marta Fiol, Giménez (tenor)-Antoni Coma, Nan (baríton)- Josep-Ramon Olivé i Blai (baríton)-Miquel Cobos.

Plaça del Molí Ripollet (2017)

Representació de la sarsuela genuïna del mestre amb el material proporcionat dels arxius de la Federació. En format concert i amb una divertida explicació del director de l’orquestra tant de l’argument de l’obra com la significació política, social i històrica de l’imaginari d’Anselm Clavé. Va ser un dels actes centrals de la Festa Major de Ripollet.

En aquest especial muntatge a l’exterior van participar:

L‘Orquestra Simfònica de l’Escola de Música de Gràcia-BCN, el Cor Veus del Vallès de la SC El Vallès en el seu 140 aniversari, i 4 cantant solistes: Marta Carrillo Ribas, Jaume Casalí, Carme Miró i Lluís Giménez.

Imatges de la representació de la Sarsuela a Ripollet. Fotos: Joan Serrano

Capvuitada Caldes De Montbui. L’Aplec del Remei de Caldes De Montbui (2017)

L’agenda d’actes de la Capvuitada i L’aplec del Remei a Caldes de Montbui 2017 va acollir l’espectacle liderat per la Federació de Cors de Clavé. Amb l’orquestra Simfònica de l’Escola de Música de Gràcia. I amb una conferència de l’estudiós Roger Canadell a propòsit de la figura de Josep Anselm Clavé durant la seva estada a Caldes de Montbui.

La Sarsuela es va interpretar a la Sala Gran del Casino de Caldes de Montbui, el diumenge 15 d’octubre.

L’Aplec del Remei al Casino de Caldes de Montbui. Foto: Ajuntament de Caldes de Montbui

Teatre El Centre de Sant Quirze de Besora (2018)

Recuperació de la Sarsuela el 21 d’abril a Sant Quirze de Besora al Teatre El Centre.

Foto: Camerata de l’Escola de Música de Gràcia.

Teatre Zorrilla de Badalona (2018)

Festival Collsacabra Viu (L’Esquirol – Cantonigròs – Rupit) (2018)

Cantata 1714-2014, 300 anys vencent

Commemoració del tricentenari de l'11 de setembre de 1714

Presentació

La Cantata 1714-2014, 300 anys vencent és un espectacle per a cor, orquestra, 3 solistes i 5 rapsodes que es va estrenar l’any 2014 en el marc de l’agenda institucional d’actes de commemoració del tricentenari de l’11 de setembre de 1714.

Més enllà de commemorar l’efemèride, busca reivindicar la història de Catalunya, els seus valors, el seu caràcter i la seva resistència com a poble davant les adversitats.

La idea

El compositor de l’obra és el músic Josep Rosinach i Boronat (n. 1975). Durant 21 anys ha estat director de la Massa Coral Els Cantaires de Juneda a més de ser el creador de diverses cantates i peces corals.
Entre les seves obres destaca ‘La sardana dels cantaires’, ‘A l’ombra del Noguer’ o ‘Ponentina’. A més, és enginyer agrònom i mestre de Reiki. L’any 2015 va rebre el premi Olivera d’Or al Garriguenc de l’any a les Borges Blanques.

En la confecció de la peça va comptar amb tres tipus d’arranjaments a càrrec del compositor i violinista Jordi Nus (n.1988): per a conjunt instrumental, orquestra de cambra i simfònica.

L’Espectacle

L’obra està formada per un conjunt de set peces lligades per un fil argumental que repassa els últims segles de la història de Catalunya. D’aquesta manera, es construeix aquest viatge històrico-musical que té com a punt de partida els inicis del segle XVII. Un viatge que, més que parlar de la història, descriu amb la música les emocions i sentiments que es desprenen de cada capítol històric dels últims 300 anys.

Així, el concert transita des de la solemnitat inicial cap a la tristesa per la desfeta i la pèrdua que va significar per al país la derrota en la Guerra de Successió, avançant després cap a l’esperança que naixerà de la capacitat de resistència cultural que manté el poble. Una esperança que s’acaba transformant en alegria, il·lusió i confiança en l’assoliment d’un nou futur de llibertat.

La cantata condensa així, en 70 minuts de durada, tot el missatge de la reivindicació dels valors, la història i la voluntat de llibertat d’un país. Les peces que s’interpreten són:

Els Segadors i l’Onze de setembre
Vinc d’una terra
1700-1714
12 de setembre
Una llavor
Ponts d’Amor
Ara és el moment

Les representacions

Més de 20 poblacions d’arreu de Catalunya han estat i són escenari de l’espectacle. La Cantata es va preestrenar a la vila del compositor: Juneda (Lleida). I des d’aleshores l’espectacle va ser acollit per moltes societats i agrupacions claverianes malgrat l’envergadura del muntatge. Es calcula que més de 150 músics, 30 solistes i 50 rapsodes han interpretat l’espectacle.